El 1967 va ser l'any de la consagració definitiva de Jimi Hendrix. El mes de maig havia editat "Are You Experienced?" (evidentment, ja comentat a "Clàssics del rock"). El 18 de juny, gràcies a les pressions de Paul McCartney i de Brian Jones (que com la majoria de músics britànics -Beck, Townshend, Clapton...- havien quedat bocabadats davant la força i perícia del guitarrista de Seattle), va poder participar en el Monterey Pop Festival. Aquella edició va ser la millor de totes; molta gent hi destacà. El que més, però, va ser Hendrix. Quan va aparèixer damunt l'escenari, sota els efectes d'un esclafador àcid, la gent restà enlluernada; al final, mentre interpretava "Like A Rolling Stone", cremà la Stratocaster enmig del deliri popular. L'organització va necessitar mitja hora per tranquil.litzar els espectadors. Després d'haver triomfat a Anglaterra, aixecava una onada d'idolatria als EUA i es dreçava com a un dels bastions de l'estiu psicodèlic.

Després de Monterey s'embarcà en una gira amb The Monkees de la qual va ser expulsat per immoralitat acusat pel conservador grup Filles De La Revolució Americana (tal vegada, tot va ser una artimanya publicitària de l'espavilat mànager Chas Chandler).

De tornada a Europa enregistrà en els estudis Olympic de Londres, el segon elapé, "Axis: Bold As Love" (Polydor) que s'editaria a finals del 67, només sis mesos després que "Are You Experienced?". El nou disc aprofundia en la psicodèlia imperant (l'LSD l'acompanyà durant les sessions de gravació) i demostrava, per primer pic, la fascinació que Hendrix sentiria pels estudis de gravació i per la intensa utilització dels recursos de l'electrònica. A "Axis: Bold As Love", Hendrix hi desenvolupà formes que en el primer disc només hi eren esbossades: un so més nítid i depurat (cortesia de l'excel.lent enginyer de so Eddie Kramer), una fúria continguda i composicions més arriscades (a pesar que algunes peces varen ser escrites ràpidament en el mateix estudi).

L'elapé, primordialment, és un promptuari de com tocar la guitarra de manera diferent en cada una de les tretze peces. Hendrix no era el primer en usar el "wah-wah" o en utilitzar el "feedback" o el "phasing", però cap guitarrista (llevat de Jeff Beck) no havia escodrinyat tant en la recerca de sons nous. Així, "Castles Mades Of Sand", "If Six Was Nine" (exercici de psicodèlia màxima), o "You've Got Me Floating" desprenen energia comandades per guitarres cruixents i espiralment endimoniades. A "Spanish Castle Magic" ("No, no és a Espanya,/Però, tant és, el nom sona bé..."), toca un brutal baix Hagstrom de vuit cordes, dominant-lo fins a crear una tempesta de so. Però la sorpresa de l'elapé és "Little Wing", una meravellosa miniatura que ensenya el costat menys abrupte de Hendrix.

En definitiva, musicalment, "Axis: Bold As Love" és una explosió psicodèlica ornamentada amb dosis massives de soul, rhythm and blues i funky, a càrrec d'una secció rítmica trepidant i una múltiple, brillant i neta guitarra. Capítol essencial del trontolleig a què Hendrix va sotmetre la música pop a finals de la dècada.

Paral.lelament als avanços musicals, els textos d'"Axis: Bold As Love" esdevenen més sofisticats, fins al punt de crear un personatge sideral que visita el nostre planeta per denunciar la hipocresia regnant. La influència de Dylan (el compositor que més admirava) és present en les aventures de l'extraterrestre, com pot apreciar-se a "Up From The Skies": "Tan sols vull parlar amb vosaltres, no pretenc fer-vos mal,/Només vull conèixer com viu la gent en aquesta granja,/Perquè he sentit dir que les vostres famílies viuen en grans i fredes gàbies..."; o a "If Six Was Nine", que traspua àcid lisèrgic de la primera a l'última línia: "Colls blancs conservadors llampeguegen al carrer, i adrecen llurs dits de plàstic a la meva figura...". Guitarres cremades i visions fantàstiques per a passatgers de viatges paradisíacs. Per cert, és destacable l'esclatant obertura del disc, una al.lucinant entrevista que sembla extreta d'uns dibuixos animats psicodèlics: l'entrevistador de l'emissora de ràdio EXP parla amb Paul Curosoe sobre OVNIS i fenòmens espacials; Curosoe, en comptes de contestar, inicia una volàtil transformació que deixa atònit l'entrevistador.

"Axis: Bold As Love" és una passa segura endavant; demostra que Jimi Hendrix, imaginativament fèrtil, no estava disposat a romandre estancat; és, en suma, la prova del fet que no admetia els límits convencionals del seu instrument. I, tanmateix, només és el pròleg de la seva obra magna, "Electric Ladyland", doble disc que enregistraria el 1968, ple a vessar de troballes experimentals, d'improvisacions sonores i de maduresa. Un pròxim diumenge us el comentarem.

David King i Roger Law uniren tantrisme i psicodèlia per a la realització de la feliç portada. A GB l'àlbum aconseguí el número 5 mentres que als EUA arribà al Top 3 i va romandre més d'un any a les llistes.