"Anthem Of The Sun" (1967)

El segon disc és una altra joia que, com l'anterior, va passar comercialment desapercebuda a pesar de la llarga llista d'admiradors amb què, gràcies als concerts en directe, comptava la banda. "Anthem Of The Sun" és radicalment diferent. D'entrada presenta una estructura basada en dues llargues peces (devuit i vint-i-tres minuts). Ambdues macrocomposicions estan realitzades com si d'un collage es tractàs; de fet són 15 preses en directe a diferents estudis. A "Anthem Of The Sun" no trobam el típic i gran rock californià, sinó una música experimental que, en alguns moments, recorda l'experimentació avantguardista contemporània. Això és degut a la presència del teclista Tom Constanten, entusiasta de Karlheinz Stockhausen i Luciano Berio. El segon disc de The Grateful Dead és difícil, complicat i molt ambiciós; és un encertat intent de sintetitzar el que interpretaven en directe. Es troba molt lluny del so que posterioment oferiran: un rock més country i convencional, encara que únic i apassionant. L'hermetisme d'"Anthem Of The Sun", trenta anys després, encara hi és; però cada nova escolta obre a l'oient perspectives diferents.