"Peter Gabriel 3" (1980)

El 78 edità "Peter Gabriel 2", interessant enregistrament que obviarem per centrar-nos en el següent, per a nosaltres la millor obra de tota la seva carrera. Tampoc no va perdre molt de temps en posar-li títol ja que, com els quatre primers discos, es titula simplement "Peter Gabriel" (Charisma, 1980). El coneixem per la designació "3". Produït per Steve Lillywhite (XTC, Psychedelic Furs, U2) comptà amb la participació de Fripp, Fast, Levin, Jerry Marotta, Phil Collins, Kate Bush (fantàstiques veus a "Game Without Frontiers"), Paul Weller de The Jam i David Gregory de XTC. Ara bé, l'estrella del disc és un instrument: el sintetizador Fairlight CMI que li permet controlar melodies i ritmes diversos, a més de dotar Gabriel d'una nova perspectiva de creació.

"Peter Gabriel 3" presenta una música complexa, realitzada a través de la imbricació de guitarres (quatre), percussions (acústiques i electròniques), i càntics africans. La veu efectista de Gabriel juga i llenega sobre la continuada exploració sonora que crea ritmes hipnòtics elaborats amb baixos potents. A gran part de les peces, el concepte de música de fusió hi té sentit. Tribu i futurisme. Pel que fa als textos, tracta temes diversos no comuns en el món de la literatura rock (el desdoblament, la follia, la desintegració de la societat...). Les lletres de "Peter Gabriel 3" són un bon substitut de psiquiatre: una passejada pel costat fosc de la natura humana. "Biko", exitós senzill, esdevingué cançó-himne contra l'"apartheid" sudafricà; tracta de l'assassinat de l'activista i poeta Steven Biko ("Setembre del 77/A Port Elizabeth fa bon temps/Hi ha feina com sempre/Al despatx 619 de la policia/Quan intent dormir de nit/Sols puc somiar en roig/El món exterior és blanc i negre/Però només mor un color/Oh Biko, Biko, perquè Biko/Yihla Moja, Yihla Moja/L'home ha mort.") També és imprescindible la versió que després en va fer Robert Wyatt. El senzill "Games Without Frontier", perfecta peça pop, ajudà a la popularització de l'elapé. "Intruder" és glaçadora. "Family Snapshot" i "And Through The Wire", de gran qualitat.

El famós equip Hipgnosis (comandat per Storm Thorgeson i Aubrey Powell) realitzaren una impactant portada sorgida d'un malson. La cara mitja fosa de Gabriel s'aconseguí després de manipular amb un llapís sense punta, moltíssimes "polaroids", una darrere l'altra, mentre es revelaven. Un disc rodó.

Posteriorment Gabriel ha participat en múltiples i variats projectes: l'arriscada banda sonora de "The Last Temptation" de Scorsese; col.laboracions amb Youssou N'Dour i altres interessants músics africans; la constitució del WOMAD (World Of Music, Arts And Dance); la creació del segell Real World, plataforma per a músics de cultures llunyanes; la participació en els multitudinaris concerts d'Amnistia Internacional; la vinculació a la Universitat Per A La Pau... Fins i tot breus aparicions a pel.lícules (l'episodi de Scorsese a "Històries de New York"). De tot l'esmentat, l'apartat més interessant és la idea del WOMAD, un enriquiment musical i una forma de rompre barreres culturals i prejudicis encara existents.