"Flamingo" (1970)

Després de la decepció comercial que va suposar el fabulòs "Supersnazz", poca cosa havien de fer els torrats dels Flamin' a Califòrnia. Epic els va treure a potades; San Francisco havia canviat dràsticament (molta heroïna, massa policia). Emigraren a Nova York on, en teoria, la seva música havia de tenir més repercussió. I allà contactaren amb Richard Robinson, crític musical que mesos més tard convenceria Lou Reed perquè tornàs al món de la música després d'haver abandonat The Velvet Underground.

Richard Robinson els hi va aconseguir un nou contracte amb Kama Sutra, filial de Buddah Records, en la qual enregistrarien dos discos excel.lents, "Flamingo" i "Teenage Head", imprescindibles en qualsevol discoteca que pretengui incloure les millors joies del rock.

"Flamingo" (Kama Sutra, 1970), enregistrat en tan sols una setmana, és comparable o superior a "Supersnazz". Les tres guitarres (especialment la de Cyril Jordan) sonen més esmolades, no hi ha tantes versions com a l'anterior disc i tota la banda toca més desinhibida. Robinson hi realitzà una producció magnífica, sense polir, deixant una patent rudesa ja que pràcticament tot l'àlbum s'enregistrà en directe. Abans d'arribar a Nova York el grup havia passat per Detroit on MC5 i els Stooges d'Iggy Pop incendiaven la ciutat amb el seu protopunk, el qual va calar en els Flamin'.

A "Flamingo" continuen, amb més força, els boogies piconadors i fatxendes ("Comin' After Me"), els rocks clàssics ("Gonna Rock Tonite" o "Keep A Knockin'" de Little Richard), i els rocks acceleradíssims ("Headin' For The Texas Border"). També hi trobam balades melòdiques com "Childhood's End" i un tir semiacústic, quasi psicodèlic, "She's Falling Apart". I no oblidem "Second Cousine" de Cyril Jordan, esplèndida.

El fracàs històric de "Flamingo" no impedí que el 1971 enregistrassin una altra obra mestra, "Teenage Head", conegut com el disc "stonià" dels Flamin'; el comentarem en una altra ocasió. Durant la dècada dels 70 continuaren editant valuosos artefactes ("Shake Some Action", "Now"), discos que The Byrds o The Beatles haurien signat.

Sempre contracorrent i d'esquena a les modes, The Flamin' Groovies varen ser un rellotge d'or espanyat.