Tota la crítica sembla estar d'acord que "The Rise And Fall Of Ziggy Stardust" (1972) és la gran primera gravació de Bowie, amb la qual va realitzar un dels 10 millors discos dels anys setanta. Altres veus, amb més perspectiva i bon criteri, destaquen com a primera joia bowieana "Hunky Dory" (RCA, 1971). Tanmateix, l'ascensió del Duc Blanc comença, des del nostre punt de vista, amb "The Man Who Sold The World" (Mercury, 1971) disc que posseeix bones cançons i esbossa les que seran grans gravacions de la dècada.

Elidim enregistraments anteriors (12 discos petits i 2 elapés). Part del material d'aquesta època primerenca va ser editada pels espanyols sota l'hortera nom "El Rey Del Gay-Power", peça discogràfica, per cert, avui molt cercada pels experts caçadors de vinil.

"The Man Who Sold The World" es publicà el gener del 1971 en el segell Mercury; a pesar d'haver triomfat mesos abans amb el kubrickià senzill "Space Oditty", no passà res. Després del gran èxit de" The Rise And Fall...", la nova companyia, RCA, el reedità el novembre del 1972 amb la qual cosa les ràdios del món varen emetre dosis brutals de música bowiena.

"The Man Who..." és un interessant vinil de recerca i dispersió: trobam influències de Marc Bolan i de Syd Barrett encara que quasi tot el disc sona a hard-rock (cortesia, especialment, de la guitarra de Mick Ronson); per primera vegada produeix Tony Visconti; el glamour de la portada (Bowie transvestit amb roba de seda com una fatal Greta Garbo) contrasta amb alguns passatges del disc que semblen ancorats en l'extinta psicodèlia. La portada, per cert, fou la primera de Bowie que el feixisme espanyol censurà. Pel que fa a les lletres, comença la parafernàlia cultural típica d'un Bowie sempre molt inquiet: misticisme, filosofies orientals, esoterisme, ciència ficció...

Durant el concerts de representació del disc utilitzà un vestuari efeminat i provocatiu, futurista i extravagant. Començà l'anomenat gay-rock, terme que tingué molt èxit a l'Estat espanyol on imperava una repressió sexual d'antologia. Es l'època en què Bowie declara, primer, que és homosexual. Després, que és bisexual. Si desitges continuar la lectura d'aquest article compra't rimmel i unes plataformes estratosfèriques...

Sense ésser un disc rodó, "The Man Who Sold..." inclou, almanco, tres cançons dignes d'aparèixer a qualsevol recopilació de l'època: "All The Madmen", Bowie cantant a la inadaptació i a la alienació; "Black Country Rock", reflex del seu bon domini de les melodies i del reciclatge a què sotmet el rock and roll; "The Man Who Sold The World", descoberta pels més joves gràcies a l'encertada versió unplugged de Nirvana, ens demostra que Bowie posseïa la fórmula per escriure magistrals cançons pop.