Un pagés tenia enciams
i els ha venut al mercat
i ha anat a comprar pa
amb els diners que li han pagat.
La fornera està cansada
de pencar tot el matí
i s'acosta fins la tasca
per fer-hi un got de vi.
Amb els diners de la fornera
el taverner ha sortit
fins aquí a la fusteria
perquè li arreglin el llit.

EN AQUEST POBLE TANT PLÀCID
TREBALLAR ÉS NATURAL
TOT ÉS JUST I TOT ÉS FÀCIL
TOTHOM TÉ ALLÒ QUE LI CAL.

    El jove fuster li cobra
un cop la feina ha fet
i va al teatre amb una noia
que ja fa temps que coneix.
Surt l'actriu de l'escenari
i es canvia per anar
a veure l'apotecari:
té un xic de mal de cap.
En acabat va el farmacèutic
a comprar-li alguns rams
d'herbes per fer medicines
al pagès dels enciams.

EN AQUEST POBLE TANT PLÀCID
TREBALLAR ÉS NATURAL
TOT ÉS JUST I TOT ÉS FÀCIL
TOTHOM TÉ ALLÒ QUE LI CAL

PERÒ ELS HAN FET UNA FACTORIA
FORA VILA UIN TROS ENLLÀ
ON MAI NO ES FABRICA RES DE BO PELS VILATANS.

Un jutge fabrica condemnes
un policia, repressió,
un periodista, fabrica mentides,
i un militar fabrica por,
un banquer fabrica deutes,
i un bisbe submissió
aquesta és la factoria
de la dominació.
 

Lletra: Francesc Ribera
Música: Sergi Valero